No va parar, no parava , i tomba, i duro…I al final és va obrir… la caixa dels trons. I ja t’apanyaràs. Mira que be! Desprès de plorar sang, de suar sal i vessar llàgrimes, va haver de desfer el camí de Penélope. Agafar l' Ulisses i balcó avall… Potser ara , tindrà pau.
03/04/2013
ResponEliminaSe me ha perdido el mensaje en el espacio sideral. Decía que el batacazo lo tenía bien merecido, el tal Ulises. Porque en el juego no se pueden hacer trampas. Y añadía que no tod@s teníamos la suerte de poder decir "i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc", que cantaba Llach.
Concha
03/04/2013
ResponEliminaMuy buena...esta aportación, Concha...La verdad es que Ulises era demasiado simbólico para la pobre Penélope que sólo veía realidad, en su tejer y destejer...
06/04/2013
ResponEliminaTé un toc surrealista que enganxa. M'agrada.
Elena