My man, quan la sento, la pell se’m esborrona tota i crec que toco el cel amb el aguts i la trompa de jazz em porta lentament cap el cos nu de l'home que vull. Sento tan a prop el desig de qui vol que una dona el desitgi, que és això justament, el que m'arriva en aquesta cançó. I el delit d’apressar-lo amb els dits, i ratar-lo amb les dents amb suaus mossegadetes i també, perquè no, besar-lo, molt poc a poc…per a tot, les carenes i les simes també. Desenredar-li els cabells i resseguir la suor i aspirar l'alè. I molt, molt lentament conèixer els racons i assaborir els solcs, llepar les arrugues i xuclar la pell, xarrupar fluids i beure me’l amb ell tot sencer. Relligar-nos i serpentejar per l’illa fosca de la nostra trobada furtiva. Sense pressa, no m’agrada gens la presa en el sexe, sibaríticament, gaudint de cadascun dels moments, fruint del plaer, i sobretot dels tempos. No s'ha de perdre el ritme, el ritme en el sexe, les seves notes, els seus silencis i el seu compàs.
L'imperi dels sentits, sons, olors, sabors, textures i formes conformen l'imaginari complert de My man.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada