Mantenella y no enmendalla

Aquesta manera de funcionar, tan coneguda i per això no menys patida, és la que arribat el moment acaba la paciència del mateix  Job, en versió laica en aquest cas.

És pot tenir imaginació, intentar no afrontar les coses de cara, donar-les-hi cent mil voltes, i tot això és pot acceptar per l’afecte, per la complicitat, per la companyonia. Però quan les coses és desmanen i no hi ha respecte de cap mena, sempre en el mateix sentit, emprant accions extremes sense cap fonament, no hi ha cap rastre de sinceritat, només un joc inacabable on només és diverteix un ...la baralla de cartes ja no té sentit, perquè no entra en joc...I queda llavors, en uns casos una realitat virtual i en altres la vida amb les seves ombres i les seves alegries, però vida a la fi; la única, la que tenim, i que a vegades, ja no estem disposats a posar en joc pel divertimento,  sense control, de qui ens mostra el més absolut menyspreu pels nostres sentiments i les nostres ofertes genuïnes de bona voluntat. Tot és pot tergiversar, hi ha mestres en això, però és clar que com més lluny...més indemnes en sortirem. Llàstima.