Nusos

No sé quins nusos desfan

Les teves mans, tan maques,

La realitat de la por

La carícia de la melangia.

Els teus dits teixeixen tels d’oblit

Teranyines de somnis.

No t’entenc,

No t’he entés mai.

No sé si es deu a la teva falla

O a la meva,
O entortolligades les dues,
Que no s'entenen.

Aquets dits tan llargs i prims,

Àgils i experts,

Sensuals i esquius.

Els teus dits,
Les teves mans.
I l'oblit.