Avui he aprés

 Aquest matí m’ha vingut a les mans un text de Shakespeare, que he llegit en castellà “Aprendí “, i m’he mirat a mi mateixa, al meu interior i he sabut que l’amor quan és dona de debò, encara que porti dolor, és segueix donant. Si més no, i encara que no t’interessi al que a l’altre el motiva, també ho acabes estimant per amor a ell. Que a vegades quan et fa mal, aquest amor, el dolor és tan gran, que els dimonis surten i el fereixes, però també el vols guarir i llepar, bressolar i gronxar, com al nen petit què és…com la nena que vas ser tu quan et va allunyar d’una puntada d’indiferència en ple brot de dolor. Però l’estimar va més enllà de tot això i que encara que destruïm en uns segons una veritat construïda durant anys , i que les accions d’ un minut  fan que responguem per ella la resta de la nostra vida… això no treu que l’amor, sigui més i més fort, si volem donar-nos.

            El text parla del perdó, certamen és molt difícil perdonar, sobretot perdonar-se a un mateix, perquè tan l’un com l’altre em sentit la ferida profunda i aquesta arravata la dolçor, però sempre torna, si és de veritat. No ho dubtis, no ho dubtis mai.

         Per últim no hi han somnis impossibles, només hi han éssers humans sense valor per revelar-se.

       Si, ens feriran, ens danyaran, ens malmetran, però si estem junts…mai no ens venceran.