Un altre amor, aquell que no és pot absorbir de cap Home, aquell que fa que et relliguis amb la vida, que l’erotisme, la passió i l’enamorament no et permeten... Aquell que et dissolt sense por i et recompon, aquell que no és possible en la quotidiana mentida. El que t’omple i fa que comparteixis la plenitud i la solitud sense ambages. Sense necessitats, ni presses, el que et fa entendre i estimar encara més; et somriu i t’emociona de tal manera que les llàgrimes de felicitat llepen els pors de la teva pell, sense tristesa ni sal, sense amargura ni pebre. Dolçament, pausadament, lentament... Eternament.
Monet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada