Si us dic que quan me’n vaig adonar de poc no m’hi quedo, us ho creuríeu? Què fort , jo que no m’he rigut mai a la vida de ningú, va creure que me’n en reia…Es ben cert que la comunicació no solsament, ha de ser-hi, sinó que ha ser bona. I la manca de confiança, les inseguretats, el desconeixement de l’altre, l’ indecisió per repreguntar quan alguna cosa ens sembla que no lliga, jo que sé ! fan que la bola de neu és rebossi sense límit... Tampoc ajuda que haguem de estar permanent fent papers, que no puguem ser nosaltres mateixos… Em provoca tal dolor, per a mi i per l’altre, però com ha pogut passar això, com em sigut tan simples!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada