Quan veus que tot es inútil,
Que res és possible de refer,
Ni desfer
Les rigidesses,
Ni compondre un poema,
Ni tan sols fer-nos companyia,
Quan vius les miséries,
I aquestes triomfen sempre...
Ja no queda res que esperar.
Tan sols la pura i qüotidiana realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada