Enyoro

Poder veure' t les mans, la boca, la teva mirada.

Vaig marxar perquè no sabies què fer amb mi, amb nosaltres. I no ho podia suportar, el sofriment que em provocava era tan punyent, que per a mi era imprescindible distanciar-me.

Volia allunyar-me per poder estar amb tu, vaig pensar que era la única possibilitat.

No tinc por, però intento retirar-me quan em fas mal...i ho porto fatal, em moro...em quedo deslligada de la vida, de l'alegria i de l'amor. No val la pena viure sense estimar, sense estimar-te a tu. A cap altre. Només vull la teva d'imatge, el teu sentiment...el teu amor. No d’altres.

Soc feliç només si t'estimo...amb la il·lusió de que algun dia, potser, ens puguem relacionar directament, imagina't no dic tenir una relació, sinó relacionar-nos. Un vegada ho vam fer, malament,... ens mereixem un altre oportunitat. Així ho crec, no vull que canviïs de vida , ni canviar la meva...al menys no és aquesta la meva aspiració primària. Només poder-te dir com t'estimo, com m'agrada el crees, com és l'amor que sento per a tu...

M’havia d'explicar...no m'has deixat fer-ho mai.