Els meus adéus pendulars,
son la resposta a les andanades que m'obsequies, ho escric somrient amb tot el
meu amor. Fins i tot en això t'estimo, la qual cosa no vol dir que necessiti
anar-me'n quan en fan "pupa"... Estic aprenent a portar-ho d'un altre
manera... però em costa, ja saps que de tàctica i d’estratègia més aviat poc,
en fi tinc moltes limitacions. Excepte en estimar-te que, en això, no tinc...
límits. Tornaria a intentar acostar-me a tu, però l'experiència em diu que
m'estigui quieta. Ja veus, com anem canviant... Segueixo somrient, i t'asseguro
que això avui nomes ho aconsegueixes tu. T'estimo, et desitjo i et necessito,
no per viure però si per ser feliç, sentir-te a prop fa que jo estigui be.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada