Ella, no s’havia sentit mai ni tan ben cuidada ni amb tan de "carinyo"…Ell és donava de tal forma! de la mateixa manera que només ella sabia fer-ho. Però les coses mai són tan fàcils. Els papers professionals, a vegades, duts fins les últimes conseqüències poden portar a situacions de desquici…per a tots.
No ha deixat ni un sol segon d’estimar-se’l, però ja no pot suportar més dolor, més patades, més cops, ara només resistiria manyagues i carícies, suavitat i calor, tendresa i pau. La força se li esmuny entre els dits de tant lluitar per el seu amor i ja no en sap més. No vol, ni pot patir més. Tant se val.
Res no és mesquí ni cap hora és isarda…
28/07/2013
ResponEliminaTot el meu món, llavors ---> Paraules d'amor.
Res no és mesquí ni cap hora és isarda ---> ???
Elena
29/07/2013
ResponEliminaSi, la cançò d'en Serrat...i el poema de'n Papasseït
RES NO ÉS MESQUÍ
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
30/07/2013
ResponEliminaMoltes gràcies. És preciós.
Elena