Trobar-te, ha sigut per a mi el bàlsam més gran, saber que no vaig errar ni una engruna en la meva percepció de tu, de les teves mans, de la teva mirada, de la teva oïda...de la teva ànima! Que eres capaç de sublimar tot el que toques, el que sents, el que expresses em fa tan feliç, em sento tan bé, tan plena i tan acompanyada! ...que crec que ja res podrà aturar-me, del que em resta per patir.
Jo, que quan escric semblo una campaneta que “tintineja”, al teu costat sóc com un infant que aprèn a parlar...i no saps el somrís que se’m dibuixa al rostre...! Quin plaer, quina satisfacció saber que ets, com ets...com jo et volia, fil per randa...no t’has deixat res, en cap camp, en cap àmbit.
T’adoro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada