És curiosa la vida, penso en els pares que expliquen als seus fills que no han de fumar amb un cigarret a la mà...Si, és així qui més s'escandalitza del que passa és aquell que és un Màster en allò mateix. Certament tot és un joc de miralls i el que no tolerem als altres acostuma a ser allò que fem repetidament i no suportem que ens facin a nosaltres. Ens posarem en situació, perquè queda molt críptic, i aquest no és el meu estil. A mi no m'agrada que ningú observi, espií, miri, vigili ni controli la meva intimitat. Per això, no explico, ni penjo, ni dic res que no vull que és sàpiga. El que ja no té tanta gràcia és que el que explico en privat, és sàpiga i s’actuï en conseqüència...I això, ja fa massa temps que passa...i no m'agrada ni gota. Per tant, com que el joc s'acaba...sembla, espero, desitjo i demano que s'acabi per a tothom. Sense més trampes. I si algun dia m'haig de trobar amb algú amb aquest nivell d'exigència, que recordi que les coses és fan cara a cara, com jo sempre que m'han deixat, he fet.
Una forta abraçada,
Júlia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada