L’exquisidesa feta esperit, intangible, com un àngel que protegint-me m’acompanya sempre on vaig. La delicadesa feta home, la sensualitat feta llum i la tendresa feta estima, sempre van amb mi. Em dones el que em cal per respirar, per subsistir, per sobreviure. Tal com vols, de lluny. Cadascun dels pors de la meva pell i de les gotes salades que traspúa són per a tu...cada dia i cada nit, tant si dormo com si et vetllo. El meus llavis et besen poc a poc amb tota la passió, amb tot el temps, notant la textura de la teva en cada bes, en el teu cos que és meu, en el meu cos que és teu. Cada estiu i cada primavera, en la calor i en el fred...en la pluja i en el vent. I si ens talla la ventada, seguirem, continuarem estimant-nos, com puguem més lluny o més a prop...amb tota la força i amb tot l’amor. El nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada